Sabem que Catalunya es pot disputar el bressol de la punta amb Itàlia i Bèlgica; no així França, car la primera manufactura no fou fundada fins l’any 1665. Fins aquesta època se’n feien a Venècia, Gènova, Brussel·les, Espanya, Catalunya, etc.
A la cort de Lluís XIV de França, on es feien moltes festes i reunions, la noblesa anava luxosament abillada i comprava moltes puntes de manera que sortien molts diners fora del país. Per posar-hi remei el primer ministre de Lluís XIV, Colbert, d’acord amb el rei, muntà una manufactura de puntes. Feren venir 30 puntaires de Venècia i les instal·laren molt bé en un castell d’Alançon. Itàlia considerà l’èxode d’aquestes puntaires com un crim d’Estat. Malgrat les repressions exercides pel Senat de llur país, elles continuaren a França treballant amb les puntes. Passats uns mesos, Lluís XIV donà una festa i mostrà la producció feta a França, tot demanant als seus nobles que usessin les puntes fetes al país. Prengueren una gran volada, car molts artistes pintors, entre ells Berain i Lebrain, s’honoraren a dibuixar-ne. Primerament feien les puntes italianes, però gràcies a l’art dels bons pintors, aviat sorgí un gran renaixement que creà nous estils, entre ells, al cap de deu anys, l’elegant punt de França.
A l’època de Lluís XV, les dames franceses, segons un autor de l’època, no podien viure sense cintes, miralls ni puntes.
Itàlia tingué un gran protector de les belles arts, amb Cosme de Mèdicis. Residia a Florència i per això, les arts en aquest país foren més afinades com ho podem comprovar amb la punta. Aquest senyor fou desenterrat i la Srta. Bartolotzi, juntament amb el professor Lanfredini, feu una còpia del coll i dels punys de punt de reticel·la que portava. Aquestes puntes i d’altres d’aquesta senyoreta, anaren a l’Exposició Beatrice celebrada a Roma el 1890 i l’any següent, foren adquirits els susdit coll i punys per la junta de Museus de Barcelona. Aquest coll, al mig del darrera, porta l’escut dels Mèdicis. La Venècia de relleu és anomenada pels italians “punto tagliato a fogliami”. Antonello Merli, en un llibre aparegut l’any 1864 assegura que l’expressió tagliato, està inspirada amb el mot intaglia que dins el dialecte venecià s’aplica a l’escultura en baix relleu. Per tant la denominació “punto tagliato a fogliami”, traduïda és “punt tallat amb fullatges”.
A la nostra terra, antigament, cap investigador no s’havia pres la molèstia d’estudiar les puntes, com ho feren a altres països però és que nosaltres, en lloc de llibres o àlbums, fèiem mostraris. Al Museu Episcopal de Vic, hi ha una passamà dentat, de fil blanc i fil d’or, que adornava l’alba de Sant Bernat Calvò, mort a primers del segle XIII.
Les holandeses anaven vestides sòbriament i usaven poques puntes i per això, les puntes d’Holanda, feren poc soroll en el món.
Algun autor diu que nosaltres introduïrem el punt a l’agulla a Flandes i que de Flandes vingué la punta al coixí a la nostra terra.
Tots els llibres anomenen “punt” al punt a l’agulla i “punta” la del coixí, malgrat algunes excepcions de diferents fons de puntes al coixí com, punt de neu, punt d’esperit, punt de París, punt de la Verge, etc.
Anglaterra no ha sobresortit mai per les seves puntes. Els seus dibuixants no eren bons i feien còpies mal fetes de puntes estrangeres. Les boniques puntes d’Anglaterra, que tenen tanta fama, eren fetes a Bèlgica. Els anglesos davant la necessitat de protegir-se dels mosquits a les colònies fabricaven tul; també en produïen de finíssim on hi aplicaven les flors i altres elements decoratius produïts a Bèlgica.
L’any 1768, a Anglaterra, van començar de fer tul, amb un teler de fer mitges, però tenia l’inconvenient que quan es trencava una malla, s’escorria tota la passada. El 1809 fou inventada la màquina de fer tul i al 1837 en inventar-se el teler Jacquard s’obriren les portes a la punta mecànica. De moment, en començar a fer puntes a màquina, les puntaires van creure que se’ls acabaria la feina però no fou així car la màquina mai no ha pogut superar ni igualar el treball fet a mà. El que va passar fou que per raó de la barator de les mecàniques totes les classes socials van poder usar puntes.