Si bé els estris de les puntaires no són de gran valor artístic, a l’actualitat poden ser considerats com a objectes interessants des d’un punt de vista folklòric, industrial i tradicional.
No es pot dir que existeixin diferències abismals entre el material utilitzat per les puntaires dels diferents països on es desenvolupa l’art de fer puntes, però s’ha de tenir en compte que els estris que utilitzen no són iguals, i a cada país s’adeqüen al tipus de tècnica que requereix la punta que produeixen. Per exemple, el coixí de fer puntes a França, Bèlgica, Itàlia o Rússia és ben diferent del coixí utilitzat al nostre país.
El coixí de fer puntes a Catalunya és habitualment cilíndric, de forma més aviat allargada, prim, ple de palla i tradicionalment folrat amb una tela color verd clar, sovint de indiana o percal. La forma allargada i cilíndrica es troba també a la resta d’Espanya, a Portugal i a Malta. Aquesta forma permet treballar sobre els genolls i a la vegada utilitzar gran nombre de boixets, és a dir, de fils. Han estat molt populars les agulles per aguantar els fils, amb els caps de vidres de colors, de vegades tallats amb formes capritxoses, fins al punt que en els segle XVIII les puntaires rebien agulles decorades com a premis.
Els petits bastons per cabdellar-hi el fil reben el nom de boixets perquè estan tornejats amb fusta de boix. Antigament s’anomenaven fusells o fusos. A les Balears són coneguts amb el nom de massetes. Existeixen també boixets que podríem anomenar “de luxe”, realitzats amb ivoris, os, o altres matèries més nobles. El gruix i la llargada dels boixets (que no varia excessivament), dependrà exclusivament de la punta que s’ha de fer. A Catalunya, l’ús simultani de gran nombre de boixets fa que aquests siguin de petites dimensions.
Pràcticament la totalitat dels boixets utilitzats al nostre país i a la resta d’Espanya estan fabricats a Sant Feliu de Torelló, “amb branquillons de boix tornejat, perquè la fusta d’aquest arbust és forta, incorruptible i lleugera”.