Malles
(foto de malla) La malla és un treball artesanal elaborat amb fil, que forma quadrilàters, similars a una xarxa de pescador. Per confeccionar-la, són necessaris diversos estris: la llançadora i el maller. El maller és una vareta que serveix per determinar l’amplada dels forats de la malla; com més gruixuda és aquesta vareta, més grans són els forats.
L’origen d’aquesta tècnica es remunta a la necessitat humana de buscar aliment. Els homes van idear la malla per a la pesca, mentre que les dones la van transformar en un element decoratiu. A Andalusia, aquesta tècnica es va integrar en l’arquitectura de les llars. A les cases riques, els arrambadors es decoraven amb elaborats alicatats àrabs, mentre que a les cases més humils, s’utilitzaven arrambadors de malla com a alternativa.
Per a confeccionar una malla són necessaris tres elements: el fil, la llançadora i el maller. La llançadora és una eina llarga i prima que facilita el pas del fil, i pot ser de metall o fusta, amb diferents mides segons el tipus de fil que s’utilitza. El maller, per la seva banda, pot ser també de metall o fusta i s’escull en funció de l’amplada desitjada per a les malles. Aquest procés permet obtenir una textura regular i adaptable a diferents usos.
Malla de sargit
(foto de malla de sargit) La malla de sargit, que és una de les tècniques més primitives, es caracteritza per tenir els forats suficients per a passar-hi dos fils de llarg i dos de través. En aquest tipus de malla, alguns dels forats es decoren de manera regular, utilitzant sempre la mateixa agulla i fils contínus. Aquests fils formen un ordit de quatre fils: dos es creen a través de l’agulla, mentre que els altres dos són els costats mateixos de la malla. El procés de teixir es realitza amb dues passades de trama, el que permet obtenir una estructura més robusta i decorada.
Malla de guipur
(foto de malla de guipur) La malla de guipur és un tipus de malla que, a més de ser decorada amb sargits, també es broda amb elements vegetals utilitzant el punt de guipur. En aquest cas, els forats de la malla han de ser prou amplis per a permetre-hi passar quatre fils. Això implica que, en crear la malla, el forat s’ha de determinar segons la mida del maller i el fil utilitzat.
A més dels sargits, la malla de guipur pot incloure una varietat de decoracions, com fulles, altres formes, milans, punt d’esperit, cordons de realç, entre altres elements.
Al segle XIX, també es va començar a omplir els forats amb guipur en lloc de sargit, mantenint la mateixa mida de malla que es feia servir per al sargit, és a dir, utilitzant dos fils, però en aquest cas amb la tècnica del guipur.
Punt de Siena
(foto punt de Siena) A Itàlia, la ciutat de Siena es va especialitzar en la fabricació de malles i va crear una de molt apreciada anomenada punt de Siena, la qual és una combinació de malla i punt a l’agulla.
Malla paraguaiana
(foto malla paraguaiana) La malla paraguaiana té uns forats molt petits. En comptes de la llançadora, s’utilitza una agulla de cosir; el maller és molt prim i els nusos es fan directament amb l’agulla.
Punt de Judea
(foto punt de judea) El punt de Judea, també conegut com a punt moresc, es fa amb nusos utilitzant una agulla de cosir. Els nusos poden ser més propers o més separats, depenent de si es vol un punt tupit o més clar. Tots els nusos es realitzen amb l’agulla de cosir, seguint la tècnica del punt a l’agulla.