Mossen Ildefons Gatell, demanà a benemèrites dames barcelolines que fundessin una biblioteca femenina per instruir la Dona. Aquesta fundació tingué lloc als claustres de Santa Anna, a l’ombra de l’Associació de Bones Lectures. Aquestes senyores aviat s’adonàren que la dona no estava preparada per fer ús d’una biblioteca.
M. Antònia Raventos i VenturaM. Antònia Raventos i Ventura
Uns mesos més tard, precisament el 23 d’abril del 1910, hom inaugurava l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona en un bell edifici del carrer d’Elisabets, al costat de la Casa de La Misericòrdia.
Diverses dames tenien cura d’aquesta obra; n’era presidenta la Sra. LLopart de Sivatte i vice-presidenta la Sra. Francesca Bonnemaison de Verdaguer i ambdues eren secundades per les senyoretes; Vicenta Carreras, germanes Baladia, Concepció Torner, Cot de Gimenez, Clara Font, Maria Lorente, etc.
La Sra. Verdaguer, persona molt culta i molt dinàmica, a part de les classes d’estudi n’hi posà moltes d’altres de treballs manuals i d’artísitcs i, entre elles, de puntes: fou encomanada la de ” Punt a l’Agulla” a Eugenia Torres, i la de “Punta al Coixí” a Julia Faralt.
Com que ens agradàven els treballs manuals assistirem a aquestes classes de puntes i tafaneres, comencàrem a mirar llibres i ens adonàrem que hi havia coses de les quals ningú no sabia com es feiem. Aquí començà la nostra tasca de desxifrar les puntes, les tècniques de les quals s’havia perdut a casa nostra, i a còpia de paciència, de voluntat i de fer i desfer, arribàrem a descobrir els seus secrets.
Per casualitat fèrem una visita a l’Arxiu Històric de la Ciutat i ens assabentàrem que hi havia una col·lecció de llibres de puntes procedent de la Col·lecció Massana. Tot llegint aquests llibres, vegèrem lla importància que havien tingut les puntes, en els sentits social, econòmic i artístic i anàvem pensant com ho podriem fer per retornar-les al món.
Al Arxiu ens foren donades totes les facilitats per dur a terme els nostres treballs d’estudi. Veient que no era suficient de prendre notes amb l’estilogràfica, ens permeteren de portar-hi les nostres eines de treball. Aquesta col·lecció del Sr. massana és la m´s important de totes les de Barcelona i després segueix la del Museu.
El gener del 1935, fèrem una exposició a la Casa de l’Ardiaca, en la qual presentàrem els treballs que haviem fet amb l’estudi dels llibres de la Casa. Després se’ns obriren les portes del Museu i el Sr. Joaquim Folch i Torres, molt gentilment, posà totes les puntes del Museu a la nostra disposició per a estudiar-les. En aquesta casa férem coneixença amb el Sr. Francesc Bofill, actualment Director del Museu de les Arts Decoratives i amb Dª Adelaida Ferré, que en aquell temps feia fitxes de les puntes del Museu, i que casualment abans que nosaltres, havia estat deixebla de les nostres professores de puntes.
Dª Adelaida Ferré, distinguida mestra municipal que professava a l’Escola LLuïsa Cura, quan fou nomenada Directora ens demanà si voldríem donar-hi unes classes de puntes.. No li volguerem dir que no, però anàrem amb poca fe, perquè aquell mateix curs, l’intent d’unes classes de puntes a l’Escola Massana, havien fracassat.
La nostra sorpresa fou, el primer dia de classe, en trobar-nos amb setanta deixebles, disposades a endinsar-se en aquesta branca de les Belles Arts. amb dinou anys de lliçons a l’Escola LLuïsa Cura s’han format un planter de deixebles i un renaixement de les puntes.
Pròleg llibre “Puntes”
Antònia i Montserrat Raventós i Ventura